Benvinguts a casa nostra

A casa sempre hi han hagut convidats, generació rere generació, (més de mil anys), sempre hem tingut gent a casa, de procedència ben diversa, també família vinguda d’altres llocs més propers, quan per necessitat aquests han tingut de deixar casa seva per raons diverses, i ja sigui per una raó o altre tothom a tingut a casa un lloc on viure i un plat a taula, i sobretot respecte, el mateix respecte que s’ha demanat per les normes de funcionament i tradicions que guardem a casa, que són fruit del pas del temps que ha recollit tant dels habitants de la casa com de la diferent gent que hi passat i han deixat la seva petjada, tot amb tanta naturalitat que cap dels protagonistes mai vàrem sospitar el record que deixaven del seu pas per casa nostra.

Sempre hem vist gent que o ve per quedar-se o només de pas, però gairebé tothom guarda un bon record i això crec que pels de casa és molt reconfortant, i és simptomàtic de la bona rebuda que se'ls va dispensat.

Avui a casa vivim temps d’una certa inquietud on hi ha alguns dels habitants, (els masovers de la casa), que volen acabar amb totes aquestes tradicions, i s’han afanyant a imposar tant si com no altres tradicions foranies, tot aprofitant el fet d’un gran nombre d’arribades que hem sofert en poc temps. Aquest gran flux demogràfic que ha omplert casa nostra, de gent de les més diverses procedències i que els actuals masovers no han resolt gens bé, i lluny de ser una gran riquesa pels habitants de casa nostra i per futures generacions, ha acabat sent un mal son i una pèrdua de la identitat d’aquest en front dels nouvinguts, amb un fracàs total de la integració que sempre ha estat una constant durant centúries. Tot això gràcies a l’eco-esnobisme que impera en la nova generació de masovers, que en vers de cuidar-se dels problemes reals que neguitegen els diferents habitants fan servir el temps en coses totalment inútils, (i no hem refereixo a la reivindicació identitària que ha reviscolat a casa nostra, ja que això com sempre va a càrrec de la societat civil, i per cert és una de les coses que voldrien enterrar amb el seu afany unionista i de simples recaptadors de diners de qualsevol novel·la de Cervantes), per sempre molt lluny dels interessos comuns d’uns i altres, i alimentant la reticència envers els nouvinguts per part nostre. L’únic que ens quedar és no caure en aquest eco-esnobisme i no deixant-se manipular per la por que altres volen transmetre tot aprofitant el desconcert, i ser el que sempre hem sigut. La nostra supervivència com a poble no depèn de la por d’uns ni dels eco-esnobisme d’altres, depèn de nosaltres, tant dels nouvinguts com dels d’aquí. Uns acceptant i respectant les normes i tradicions que dèiem en un principi (allá donde fueres haz lo que vieres), i nosaltres ensenyant aquestes normes, principis i tradicions i fer-los partícips d’aquests, tot respectant els seu orígens, experimentant per nosaltres mateixos les diverses vivències que això comporta, i com sempre hem de ser els habitants de la casa que per damunt dels que manem (els masovers) hem de treure les castanyes del foc. Ells no tenen ni p.... idea.

Bon any 2010 a tothom!


Anna Castillo Miñán

.