Avui fa un any estàvem immersos en la celebració de la consulta sobre la independència a Cornellà, el nostre estimat 20J. Aquest passat divendres es va inaugurar la exposició commemorativa d'aquest esdeveniment al "Patro". La exposició, que està molt ben muntada, fa un repàs gràfic d'aquells intensíssims 6 mesos de l'any 2010. Veient les fotos un no pot deixar de recordar tot allò que va fer possible la organització d'aquella consulta. Primer de tot les ganes de fer-ho, segon la organització; tot allò que podia ser motiu de ser estructurat, ho va ser. El rigor va ser un altre dels trets que va caracteritzar la organització de la consulta, qualsevol acte que s'organitzava havia de passar la fitxa de esdeveniments de campanya. I hores, moltes hores de dedicació gairebé militant que hi van esmerçar els més de 400 voluntaris que hi van participar. Un cop passat tot, que ens queda? Per alguns un record, per altres el fet de participar en un fet històric i per uns tercers una manera de fer i de treballar. Qui més qui menys ha seguit fent la seva vida molt més tranquil·la, o bé participant en alguna associació o partit polític. Però el que realment ens ha quedat és la idea que la nostra societat ha canviat i nosaltres, amb la organització i participació en la consulta, hi hem contribuït a fer-ho.
Òbviament queda molt per fer, però el primer pas ja l'hem fet; ara cal seguir treballant. Calen projectes clars, sincers i lliures de personalismes. Malauradament hem vist, recentment, que els projectes que treballen per la sobirania del nostre país no han tingut en compte aquestes premisses. Els lideratges personalistes s'han imposat a les necessitats que la nostra societat reclama. Una societat que s'ha indignat i a sortit al carrer a protestar, la protesta a derivat en (puntuals) aldarulls i si no van amb compte perdran tot el suport i respecte que s'han guanyat. I si no recullen les propostes en un objectiu clar i precís no aconseguiran aglutinar a la majoria silenciosa. És aquesta majoria silenciosa qui dona credibilitat i força als moviments socials, ja siguin els indignats o siguin les consultes sobre la independència.
Mentrestant gaudim de l'exposició i dels seus records i pensem en quin projecte podem aportar la nostra experiència del 20 J.
Francesc Belso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada