Una tertúlia molt instructiva

Un cop vàrem repasar la vida política de Lluís Companys i unes pinzellades de l'època i el franquisme, el Jaume Sobrequès va voler acabar amb un parell de poemes dedicats al president "martir" de Pablo Neruda i Bonaventura Gassol. Molt diferents però molt emotius!

El President no és mort

No digueu que ell ès mort.
No mor l'alosa, ni el grà de blat ni el roserat florit;
digueu tan sols que el President reposa en els braços materns, amorosit.

No digueu que ell es mort.
La mort és cosa d'homes sense arrels en l'infinit;
digueu tan sols que té la boca closa i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell es mort.
La mort sería perdre's en el no rés;
i aquell que un dia acaronà la Patria amb el peu nu i es féu pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort,
ell s'ha fet terra, i aquesta terra ets tu, i ets tu, i ets tu.

Ventura Gassol